ANÁLISIS DE IMÁGENES
PAISAJES
.jpg)
PAISAJE 1
Format horitzontal.
Angle de visió contrapicat.
Enquadrament de pla mitjà.
Llum natural, d’intensitat suau, direccionalitat difusa i procedència lateral dreta picada.
Distancia propera però amb una sucesiva suma de profunditat de camp.
Fora de camp literal. Es pot visualitzar fàcilment el fora de camp ja que es un paisatge comú, encara que això no aporti res interessant a aquesta foto
Predomini de colors harmònics i una mica freds per l'alimentació. Una composició principal de colors verdosos i vermells, provinents de plantes i pintura.
No hi ha efectes òptics destacables.
Psicologia urbana. Les infraestructures humanes es compaginen amb les natural.
Profunditat de camp basada principalment en una diagonal (la tanca) que es va allunyant perdent així la profunditat de camp progressivament.
Composició principal d’una línia horitzontal que va des de el primer quart de l’imatge de l’imatge fins al tercer quart, començant per damunt. A la primera meitat de la composició, predominen alguns triangles provinents de les plantes; a la segona meitat, verticals progressivament més petites.
Pes visual entre equilibrat i dinàmic.
PAISAJE 2
Format Vertical.
Angle de visió frontal.
Enquadrament de pla general.
Llum natural, d’intensitat forta, direccionalitat puntual i procedència frontal contrapicada.
Distància d’uns 4-5 metres fins l'objectiu
Fora de camp. Es pot veure clarament que es simplement una carretera d’una ciutat qualsevol
Predomini de colors urbans. Els grisos artificials amb el verd dels arbitratges i els clars del cel.
Efectes òptics. L’enfoc a la farola crea una especie de disonancia que la diferencia de la resta de l’escenari .
Psicologia. No té un significat del tot específic, simplement m’interesava la simetria que oferia aquell pla.
Profunditat de camp sobre la farola, sense que resulti desenfocat l’entorn.
Composició. La farola crea una recta perfecta que divideix tota la imatge en els triangles de dos costats diferenciats.
Pes visual. Encara que la simetria sigui bona i equilibrada, no es pot evitar que els elements urbans no permiteixin un pes visual d’una dinàmica equilibrada.
PAISAJE 3
Format horitzontal.
Angle de visió contrapicat.
Enquadrament de pla general.
Llum natural, d’intensitat suau, direccionalitat difusa i procedència lateral esquerra contrapicada.
Distància d’uns 10 de largada i 5 d’alçada si tomen com objectiu els cables d’electricitat.
Fora de camp. Es pot veure clarament que es simplement un camp.
Predomini de colors natural, pero foscos i no de paletes diverses.
Efectes òptics. No hi han.
Psicologia. No té un significat del tot específic, simplement m’interesava la simetria que oferia aquell pla.
Profunditat de camp. Realment no hi ha un objectiu específic en la profunditat de camp, es una fotografia de pla obert.
Composició. La part per la que he escollit aquesta imatge. M’agraden molt els talls tan marcats que fan els cables d’electricitat al cel i els triangles que crea. Si no fos però això que he dit, seria una imatge mediocre, pero m’ha fascinat aquesta geometria i es una cosa amb la que m’agradaria tornar a experimentar.
Pes visual. Costats diferenciats i simètrics, pes visual pràcticament equilibrat.
RETRATOS
RETRATO 1
Format vertical.
Angle de visió frontal.
Enquadrament de pla americà.
Llum artificial, d’intensitat contrastada, direccionalitat puntual i procedència frontal.
Distancia propera.
Fora de camp literal. Es pot visualitzar fàcilment el fora de camp ja que es un paisatge comú, encara que això no aporti res interessant a aquesta foto
Predomini de colors apagats dins d’una atmosfera oscura. Predomini de colors o molt oscurs i o molt clars, sense deixar lloc a altres.
Efectes òptics com el total desenfoc de l’imatge y la llum artificial que rebota en els ulls del personatge.
Psicologia més experimental? No ho se pero intentava que l’imatge distorsionada es referes a l’espectador més directament.
Profunditat de camp conceptual basada en el personatge, ja que no hi ha present una part enfocada pero es dóna a veure el punt central d'interès gràcies a pes visual de l’imatge.
Composició del personatge basada principalment en un circle (cap) y un gran rectangle (cos); amb un fons on predominen quadrats i creus suggerents.
Pes visual entre equilibrat i estàtic.
RETRATO 2
Format Horitzontal.
Angle de visió Picat.
Enquadrament de pla sencer.
Llum natural, d’intensitat suau, direccionalitat puntual i procedència lateral dreta picada.
Distància d’un metre fins l’objectiu.
Fora de camp. El fora de camp d’aquesta imatge es el pati de la meva casa i es pot més o menys predir per la mena de paret darrere el meu gos
Predomini de colors naturals pero apagats per l’iluminació de l’imatge
Efectes òptics. No hi han.
Psicologia. El meu objectiu amb aquesta imatge era descriure la decadencia d’occident i el lloc on es sol sentar el meu gos.
Profunditat de camp sobre el gos, que es troba darrere els arbusts i per tant causa desenfoc en aquest. A lo millor ho hauria de haver fet al revés.
Composició basada en una clara ovulació vertical al costat dret, que diferencia al personatge que l’escenari.
Pes visual quasi equilibrat. Segueix un rol pero a lo millor l’escenari no està disposat de la millor manera.
RETRATO 3
Angle de visió Frontal.
Enquadrament de Primeríssim primer pla.
Llum artificial, d’intensitat contrastada, direccionalitat puntual i procedència frontal picada i zenital.
Distància de centímetres fins l’objectiu.
Fora de camp. El fora de camp d’una sala, suggerit per el fons pla. El fora de camp es indiferent en aquesta imatge.
Predomini de colors foscos i orgànics entre clars i “higiènics”.
Efectes òptics. No hi efectes òptics destacables.
Psicologia. El meu objectiu amb aquesta imatge era descriure com l'expressió facial humana és important per tal de causar empatia, del contrari queda artificial i inquietant.
Profunditat de camp directa sobre el punt central de la cara.
Composició basada en una recta vertical tallada per una intersecció, tallada per tres rectes horitzontals.
Pes visual estàtic. Només hi ha un objecte predominant.
BODEGONES
BODEGÓN 1
Angle de visió zenital
Enquadrament de pla detall.
Llum artificial, d’intensitat contrastada, direccionalitat difusa i procedència zenitañ.
Distancia molt propera.
Fora de camp conceptual pero no sugerent, difícil d’imaginarse una imagen clara.
Predomini de colors apagats pero diversos en algunes seccions de l’imatge.
Efectes òptics provocats per el fet de que l’imatge està feta a través d’un cristall creant una mena de distorsió. Volia provar amb aquesta distorsió, però personalment crec que el resultat final no es l'adequat i que debería d’alternar algun detalle la proxima vegada que utilitzi un método similar.
Psicologia. El meu principal objectiu era representar les recurrents, desgastades pero necessàries voltes que l'ésser humà dona amb lupa a la seva propia historia.
Profunditat de camp evident per la composició de l’imatge, molt cercana i amb una mica de distorsió en el enfoc per mètodes utilitzats.
Composició basada en un predominant cercle al mig de l’imatge i un punt (baldufa) que desentona amb el pla llis.
Pes visual totalment estàtic.
BODEGÓN 2
Format Horitzontal.
Angle de visió Contrapicat.
Enquadrament de pla americà.
Llum natural, d’intensitat forta, direccionalitat puntual i procedència lateral esquerra picada.
Distància de menys de mig metre fins l’objectiu.
Fora de camp. En l’imatge es pot veure que clarament el fora de pla transcorreix en un veïnat.
Predomini dels colors clars de l'estàtua, estrant en conflicte amb els colors més foscos y naturals del fons.
Efectes òptics. El pla permeteix que l'estàtua i l’oliver semblin més grans del que en realitat són.
Psicologia. El meu objectiu era representar una imatge de concordia entre l’home i la natura des d’una figura inanimada pero expresiva.
Profunditat de camp sobre l'estàtua, que es troba relativament cerca.
Composició basada en una clara ovulació vertical al costat dret començant per el costat dret baix, que diferencia al personatge que l’escenari, on es resalta el rectangle vertical que suposa l’oliver i es connecta amb l'estàtua a la meitat aproximada de l’imatge.
Pes visual. Exceptuant composicions puntuals que la profunditat de camp arregla, el pes visual deixa dos costats diferenciats que separen l’escenari i el personatge.
BODEGÓN 3
Format Vertical.
Angle de visió Picat.
Enquadrament de pla de detall.
Llum artificial, d’intensitat forta i contrastada, direccionalitat puntual i procedència zenital.
Distància de només 2-3 desenes de centímetres fins l'objectiu
Fora de camp. Es pot veure que l’objectiu es troba dintre d’un pot de vidre i es pot preveure un focus damunt dada la potent il·luminació direccional.
Predomini de colors daurats.
Efectes òptics. L’efecte daurat de l’il·luminació.
Psicologia. No té un significat del tot específic, simplement tenía l’intencio de donar una estética mes histórica amb una il·luminació mes mística.
Profunditat de camp sobre l’ombrejat portal del coliseu i les pedres que l’envolten, contrastant amb el no tant enfocat pero diürn interior i les pedres que s’alcen.
Composició. La composició més clara son els dos rectangles que componeixen el interior i exterior del coliseu, les pedres que l’envolten segueixen un patró en relació amb el coliseu pero son irregulars.
Pes visual que recau sobre la part més enfocada y definida del coliseu (entrada) pero que dona lloc a l’interior que també està definit. Sería equilibrat del tot si no fos per els elements de l’entorn (roques).
LIBRE
LIBRE 1
Format Vertical
Angle de visió Frontal.
Enquadrament de pla general.
Llum natural, d’intensitat suau, direccionalitat cidusa i procedència frontal zenital
Distància de metres. no hi ha un objectiu específic, només el carrer.
Fora de camp reconocible com un carrer d’una ciutat, en aquest cas Granollers.
Predomini de colors urbans de les edificacions, consolidades per la llum artificial. Carrer nítid i gris, que acaba en un edifici fosc i dona pas a un cel seguint una escala de blaus. El triangle verd natural de damunt l’imatge també ajuda.
Efectes òptics. No hi efectes òptics destacables, potser l’il·luminació en algunes parts.
Psicologia. Per a mi, aquest es uns dels carrer més simbòlic de Granollers centre, i he volgut expressar-lo: urbanisme, comerç i molta gent.
Profunditat de camp lliure, directe al carrer amb una sucesiva distorsió.
Composició basada en dos triangles verticals que composen el carrer i el cel, tallats per dos diagonals paral·leles que composen les edificacions, tot acompanyat amb un triangle natural amb una hipotenusa de la part alçada esquerda a la meitat horitzontal dreta.
Pes visual dinamic, dispers pero equilibrat.
LIBRE 2
Format Horitzontal.
Angle de visió contrapicat.
Enquadrament de pla sencer.
Llum natural, d’intensitat suau, direccionalitat difusa i procedència zenital.
Distància de un metre.
Fora de camp reconocible com simplement el terra d’una plaça.
Predomini total d’una escala de grisos, per part dels personatges i l’escenari.
Efectes òptics. No hi efectes òptics destacables.
Psicologia. M’ha agradat com la foto ha captat així una simetria entre els tres coloms tancant en un punt que es el colom “dominant” (el negre). A més, els personatges es barrejan bé amb un escenari curiós pero extremadament quotidià.
Profunditat de camp simple i directament als coloms i el terra.
Composició basada en tres punts diversos que es poden connectar de diverses formes amb un sol. L’escenari, composat per rajoles, segueix una simetria urbanistica perfecta i plana, encara que una mica irregular en aquest cas.
Pes visual equilibrat, encara que els angles entre els personatges no és tampoc perfecte i es nota en el pes.
LIBRE 3
Format Horitzontal.
Angle de visió frontal.
Enquadrament de pla sencer.
Llum artificial, d’intensitat contrastada, direccionalitat puntual i procedència frontal picada.
Distància de uns quatre metres.
Fora de camp d’un carrer de Granollers, a la façana d’un institut.
Predomini de colors foscos, secs i urbans, pero enlluernats contrastadamente per la llum artificial.
Efectes òptics. No hi efectes òptics destacables.
Psicologia. Sóc jo pregant a una papelera una tarda-nit d’un Diumenge a Granollers, crec només el context ho explica tot.
Profunditat de camp. Sobre jo, pregant a una papelera.
Composició d’unes escales molt difícils de descriure geometricament. El cas es que hi ha han diferents sectors i el más destacable es el d'una farola enlluernant l’escena de jo venerant una papelera, com per exemple les dos rodones que conformen una recta. La papelera es un triangle.
Pes visual totalment desequilibrat, això és caòtic.
